El seu procés creatiu parteix, en general, del desig de poder explicar experiències en què s’ha sentit —o se sent— incompresa. Particularment, aquelles vinculades amb dos dels seus diagnòstics: el trastorn bipolar tipus II i l’estrès posttraumàtic complex. Recorda tant el fet viscut com el que va sentir en viure-ho, i busca una representació tangible a través d’elements propers a lxs espectadorxs —una traducció a un llenguatge més familiar. 

A partir d’aquí, intenta incorporar aquests elements a la producció d’una peça el procés d’elaboració de la qual gaudeixi. Considera el gaudi com una part necessària de la producció artística, tant per aconseguir una transmissió efectiva del missatge de l’obra com per processar les emocions que comporta. És llavors quan el seu cos es posa en acció —sempre arrelat a l’emoció. 

Tria la ceràmica com a mitjà pels aprenentatges que implica treballar-hi. Necessàriament, ens ensenya sobre el temps, el cos, la plasticitat, la fragilitat, la humilitat, la paciència, la persistència i el despreniment. Creu que avui és una persona diferent de la que era quan va començar a treballar amb la ceràmica, en gran part gràcies a ella, i espera continuar creixent i cultivant les virtuts que l’ha ajudat a desenvolupar. 

Tant la producció artística com el mitjà l’impulsen a viure una vida més en harmonia amb si mateixa i amb lxs altres. 

Ha estudiat el grau superior de Ceràmica Artística a l’escola d’art i disseny La Llotja, així com els mesos de juny i de juliol de 2024 va fer dos cursos de perfeccionament del torn alfarer. Al octubre del mateix any, va participar en una exposició col·lectiva “Puede Ser en el Bosque (Diumengem) a Barcelona.

IG: @embarrarse 

Obra seleccionada: En Memoria Amorosa