Espai Cultural Forum Berger Balaguer

Conjunt de 18 originals.Tinta sobre paper. 55 x 39 cm cada un. L’obra inclou els 18 dibuixos originals del còmic Conversaciones con la Muerte, un capítol de la sèrie L’Edat de l’Abundància, en què s’ironitza sobre el món de l’art, les iniciatives que fracassen i els estats ombrívols que les acompanyen.El capítol forma part de L’Edat de l’Abundància, una sèrie més extensa que té com a escenari de fons el desert, pel qual desfilen personatges estrafolaris amb històries que poden recordar-nos a les nostres pròpies. La sèrie busca combinar un misticisme exagerat amb l’humor per donar resposta a les frustracions contemporànies.En aquest capítol s’aborden amb un enfocament còmic i alhora místic les reflexions entorn dels estats de pèrdua i caiguda, i l’autor se centra en una conversa amb un personatge tirànic i extrem que representa la Mort, de la qual els altres personatges n’obtenen consells. El desert continua sent l’escenari de fons, lligat en aquest cas al context del món de l’art, i els diàlegs que es desenvolupen a les seves pàgines són, a vegades, una reflexió amarga i, d’altres, una burla sobre les desigualtats que aquest món genera.En definitiva, el còmic és una petita faula sense moralitat, que proposa…

Variació quàdruple d’un somni del Born: Elefants, lleons, llops, cabra, gos Carbonet sobre tela193 x 190 cm Aquesta obra forma part d’una sèrie de quatre peces —d’aquí prové el títol Variació quàdruple— amb un mateix escenari comú que es repeteix, i en què apareixen diversos animals amb un simbolisme vinculat a l’obra alquímica. Tot i pertànyer a un conjunt, la peça es pot contemplar de manera independent sense trencar la coherència de la sèrie. La sèrie narra un viatge a través de les ruïnes del Born i evoca el procés de transformació propi de l’alquímia. D’una banda, les restes arqueològiques del Born suggereixen el pas del temps i la transmutació. De l’altra, la proximitat del zoològic inspira la presència dels animals, que també apareixen com a símbols en l’alquímia per descriure les etapes de transformació dels metalls. Aquest univers simbòlic pren com a referent Atalanta Fugiens, de Michael Maier, un tractat alquímic de 1617 il·lustrat amb gravats.En l’àmbit formal, l’obra s’estructura com una fuga musical de Bach: una progressió d’elements que augmenten en intensitat fins a arribar a un punt de col·lapse, resolt en la darrera peça de la sèrie amb l’aparició d’unes cames i una sensació final de serenitat….

Cartró, planxa d’escuma, tela, escumaantilliscant i feltreEscultura 1,60 x 82 x 25 cm Sabatilla on descansar és una escultura d’una sabatilla gegant que reflexiona sobre el concepte d’habitacle i refugi, vinculat a la llar i a l’origen.La idea va néixer d’un moment de cansament, observant unes sabatilles de peluix que transmetien seguretat i confort. D’aquella sensació en va sorgir la fantasia de fer-se petita i amagar-s’hi dins per descansar. Com que no podem fer-nos petits, va imaginar construir-ne una de gegant: una sabatilla rosa, suau i amb orelles deconill, inspirada en unes de la infància.Un objecte aparentment absurd o trivial que, en realitat, connecta amb moltes dimensions: la llar, la família, la infància, el descans i la intimitat. És l’únic calçat que no surt de casa, símbol de retorn i de vulnerabilitat, però també de desig d’escapar. Les sabatilles revelen la nostra manera d’habitar i, segons el context cultural,poden expressar respecte o mandra.En treure-la del seu espai domèstic i situar-la en un entorn públic, l’obra genera un contrast entre l’àmbit íntim i el col·lectiu. La sabatilla es converteix en un refugi a escala humana, un lloc on recollir-se i desconnectar d’un món hiperproductiu. Simbòlicament i físicament, ofereix un espai per…

Tela de llenç sense tractar (loneta crua), cotó sintètic i aire. Instal·lació de 3m x 2m composta per 7 peces de formes irregulars i mides variables (120 x 150 aproximadament cadascuna). A Tangram I, l’aire i el joc, dos elements vertebradors en la pràctica artística d’Anna Irina Russell, es materialitzen en set peces toves i irregulars, connectades a través de l’aire que queda contingut entre el límit d’aquests cossos, a punt de tocar-se, a punt de desbordar. Aquesta obra parteix de la idea de joc, tant en el procés com en la peça final, generant un espai de potencialitat per establir altres configuracions a partir de les set peces, en què l’aire pren agència i respira a través dels espais que hi deixa l’encaix irregular.La peça forma part d’una investigació que l’artista ha desenvolupat en els darrers anys sobre l’aire com a material relacional i sobre les formes de comunicació no hegemòniques. A partir d’un treball amb materials tous i membranes inflables, obre un espai d’interacció i reflexió entorn de les formes de comunicació i qüestiona la percepció, els límits del cos i les formes de relació. ANNA IRINA RUSSELL La pràctica artística d’Anna Irina Russell s’articula a través de…

Documentació diversa sobre paret i prestatge.Mides variables. Hi ha un vincle entre la fotografia d’un ovni feta a Mallorca el 1979 i el “miracle del sol”, un fenomen solar atribuït a les aparicions de la Mare de Déu des de principis del segle XX. Amb l’ajuda de la recerca científica i artística, Albert Gironès analitza aquests dos casos concrets com a fenòmens d’anomalia visual que es produeixen en els aparells fotogràfics i en el sistema visual de l’ésser humà. A partir d’una sèrie de documentació (retalls de premsa, fotografies, dibuixos, informes científics, citacions bibliogràfiques, referències visuals i esquemes) relacionada entre si,es reflexiona sobre els imaginaris que aquests successos van provocar en el seu moment. I es planteja com l’experiència subjectiva permet construir mitologies en què s’entrecreuen ciència, espiritualitat i història, relacionades a través de la pràctica artística. Amb el projecte “Aquella llum d’entre muntanyes”, Albert Gironès aborda la fascinació que la humanitat sent pel que és desconegut i l’atracció per un univers inabastable que ve acompanyada per la promesa d’una experiència transformativa. Aquest desig de transcendència, de trobar un sentit profund a les nostres vides mortals, s’allunya tant dels mecanismes de la creença com dels del coneixement científic, segons afirma…