Sala dels Trinitaris

M de mineral, R de Runa, D de deixallaPedra i runa triturades, goma d’ametller, deixalla planxada. Sobre paper. 405 x 612 mm.Paper de base fet al Molí de Cal Xerta.Tres paletes cromàtiques elaborades amb materials inorgànics collits al sòl del Penedès configuren un paisatge. Es fa una lectura del territori a través dels colors que el conformen, i el mostrari s’allibera de la seva funció per esdevenir obra. Una sèrie que parla de percepció, d’identitat, i del grau d’intervenció que exercim sobre els indrets. PalimpsestPaper reciclat, pedra triturada, runa triturada i goma d’ametller.210 x 68 cm, 160 x 68 cm, 190 x 68 cm.Tres columnes de paper condensen tota una temporalitat. Sedimentacions lentes tracen procés, relleu i memòria. Inspirada en les fosses tectòniques del Penedès, l’obra proposa el sòl al centre de la mirada: és allò que ens sosté i on ens arrelem. I la runa, retornada a terra després de l’acció humana, s’integra al cicle geològic i s’inscriu de nou al paisatge. Gemma Jané Tarragó – ARTISTA RESIDENT GLOPS 2025 Sant Celoni, 2002. Artista visual Graduada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. S’ha especialitzat en pintura i escultura, però el seu treball abraça diferents disciplines com la…

Bota, tela tenyida amb residus del vi i filferro. 30 x w15 x 20 cm. Un relat idíl·lic que es fissura, un producte fruit de la desigualtat i precarització. Un vincle construït des d’una dependència de la qual el viticultor no es desvincular.Els materials residuals del vi, que donen color a la peça fan referència al pagès i es posa el focus als elements base del vi que no es volen mostrar CARLA PUIG – ARTISTA RESIDENT GLOPS 2025 Soc una artista emergent gironina que aposta per una creació i producció ecològica i sostenible. La meva obra es caracteritza per la reinterpretació i la investigació amb els materials. Indago en problemàtiques socials del context actual i les reflecteixo en l’art per buscar una interpel·lació clara entre l’obra i l’espectador. Pretenc generar unvincle i una interacció per incentivar a la reflexió pròpia i col·lectiva. Després d’uns estudis als quals m’he vinculat amb diverses disciplines he acollit la tèxtil com a troncal en la meva creació. Amb aquesta última exploro i valoro els processos artesanals i n’experimento les possibilitats significatives i productives. Utilitzant significacions del fet de teixir i del teixit, les meves obres parlen del transcurs del temps, el vincle i…

Carbonet sobre paper.250 cm x 100 cm El dibuix, a escala 1:1, mostra una dona gran asseguda en una cadira de vímet, amb un infant sobre la seva faldilla. La figura de l’adulta és més sòlida a la part inferior i es va desfent a mesura que puja, mentre mira l’audiència i assenyala amb la mà dreta i sosté amb l’esquerra la mà de la criatura. En contrast, l’infant apareix “inacabat”, amb contorns subtils i sense atenció al públic.La llum recorre l’escena d’esquerra a dreta, i es deixa introduir per les ombres de la cadira de vímet. L’espai que ocupen les figures està buit sobre el paper, que queda incorporat en l’espai expositiu. La composició concentra el pes a la part inferior, mentre que la superfície superior es manté en blanc, sense intervenir-hi.El títol, Al·legoria del Temps, s’inspira en un esbós de Giovanni Battista Tiepolo (Venècia, 1696-Madrid, 1770), conservat al Met de Nova York, titulat “Temps assegut amb dues figures d’operativa”, on apareixen Saturn, un infant i una figura d’esquena. El dibuix de Tiepolo simbolitza el pas del temps: el passat com el tità que enveja la joventut, el futur com un jove innocent i despreocupat, i el present, sense…

Paper i carbó s/paper 24 x 31 cmSèrie de 4 díptics Fa poc més d’un milió d’anys, el foc, lentament, va confluir en la vida humana. Va ser gràcies a aquest fet que els éssers humans van començar a prendre consciència d’ells mateixos, a crear reunió, llenguatge i a donar significat a la paraula identitat.Els quatre díptics reflecteixen com l’element píric va fer encendre el coneixement, perquè són uns ulls els que ens expliquen tota la identitat que hi guarden, tota la consciència apresa i nascuda de l’encesa del foc.Així mateix, aquestes espurnes píriques, són llegides com a universos, perquè mitjançant aquesta consciència adquirida, la humanitat ha anat desenvolupant un cosmos en el qual es defineix com a espècie RAQUEL BISTUER Graduada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (2013) i tècnica superior en joieria artística per l’Escola Massana (2017). Ha ampliat la seva formació amb cursos i seminaris entorn de la superfície i la relació entre arti joia.Ha presentat el seu treball en nombroses exposicions col·lectives en l’àmbit nacional i internacional. Destaquen mostres al Museu del Disseny de Barcelona, Lluerna, Revista Medium de la Fundación Miró, Barcelona (online)(2023), Winter Exhibition, Thrown Gallery, Londres (online, 2023), 30+1, Urban Gallery,…

Instal·lació. Desplegament d’objectes i documents d’arxiuRevista Impressió digital sobre paper 80 pàgines 45x32cmPòster Impressió digital sobre paper 1189 x 841 mmBiblioteca 30 Llibres de mides diversesMapa de vincles Projecció digital “Pintores i puntaires” és un arxiu iniciat el 2022 a partir del fitxer Crònica Biogràfica del Centre de Recerca i Arxiu del MNAC, mai analitzat en profunditat. El fitxer, impulsat per Josep F. Ràfols, conté unes 3000 fitxes biogràfiques d’artistes vinculats al Museu d’Art Modern i va servir com a base per al Diccionari Ràfols, una de les principals recopilacions de biografies d’artistes catalans. D’entre les 6423 fitxes totals, només 325 corresponen a dones.La recerca, que parteix d’identificar les desigualtats entre les artistes i professionals dones i homes, s’emmarca dins d’una perspectiva de gènere que analitza les estructures que han perpetuat discriminacions i absències. A partir d’això, s’ha creat una base de dades amb informació desagregada per gènere.El projecte vol reparar un esborrament històric, contribuir a la recuperació de la memòria col·lectiva i establir ponts entre les artistes actuals i les de la primera meitat del segle XX. Reivindica les seves estratègies, resistències i espais compartits, així com les arrels del compromís polític en les arts.La investigació es materialitza en…

Ceràmica i tèxtil53 cm de diàmetre i 57,7 cm d’alt Simultàniament úter i vas funerari, En Memoria Amorosa és un vehicle per a l’exploració de la identitat. A través del diàleg entre ceràmica i tèxtil —no només des del material, sinó també des del que és simbòlic— reflexiona sobre l’impacte de la meva història en el meu present.Amb aquesta obra l’artista desitja deixar d’ignorar el seu passat, i reconèixer-lo com a part de qui soc, més enllà del dolor i la incomprensió que el caracteritzen. La peça és una referència, tant en forma com en dimensió, als atuells funeraris de l’Egipte predinàstic, associades amb la transformació i el renaixement a través delretorn a l’úter. Una història familiar marcada pel cristianisme ferotgement conservador es materialitza en un dels seus llegats més tangibles: el teixit de punt. El moviment familiar de les mans dona forma a una banda blanca de cotó amb motius vintage, que abraça la peça. La conté o l’asfixia?El gres negre i aspre és tan diferent d’aquest tèxtil com ella ho és d’aquella nena que passava les tardes aprenent a teixir amb la seva àvia, havent pogut sortir d’aquell entorn i recrear-se com a artista neurodivergent en llibertat.Així doncs,…